Captius de les nostres vanitats,
recelosos de les petites conquestes ,
menyspreant les lliures conviccions,
i sotmesos a les equivocades essències
Val la pena deixar-se sorprendre sempre,
per una despullada flor que esclata a l´abril,
perquè és primavera i la vida s'inunda
i encara que no plou, s'intueix el seu doll
les marjades del camp`s'esquerden i s'obren
amb la sequedat de l'àrid entorn que deslliça
erma i mal nodrida la llavor encara plena de vida
i en un pendent molt dur hi surt un nou gra de fruita
Perquè els moixons vagin trobant la vianda
i omplin amb els seus cants el so necessari de vida
perquè nosaltres, amb precarietat però atents
cerquem dins el possible la més alta convicció del viure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada