divendres, 3 de desembre del 2021

Un matí de novembre al coll de l'Abellar






Un glatir de cor accelerat, en la distància infinita,

una remuntada immensa pel senderó que s'enfila,

francament cap el cel, prop de l'abisme àrid i esquerp,

la impossibilitat de seguir el corrent amb la força justa

no mesurada i malvessada a doll en les nits d'angunia.


Per les contrades seques i gelades de la tardor mollada,

amb els amics anava un matí de finals de novembre

a la Pobla de Ciérvoles a degustar la truita amb suc i l'escarola

amb romescu, a la llar càlida i franca del Robert i la Montse

i a gaudir plegats d'una agradable i molt cordial trobada


La pujada al cim, aquell matí la vaig trobar perversa,

i era jo qui no estava fisicament lleuger ni amb l'ànim correcte,

el meu cos no responia les afrontes i batzegades més solemnes

s'endurien pas a pas els meus membres i un llarg cansament

s'em reproduïa fent-me sucumbir a qualsevol intent d'afronte


Un pànic escènic s'olorava i respirava entre els supervivents

maltractava les idees i els desitjos més incerts i insolvents

Que fer? a quí trucar? Eren les preguntes que hom es feia,

I la resposta la tingué el Robert connectant amb el parent, Raül

que pujà amb un “tot terreny”, a buscar-me al coll de l'Abellar


El Miquel, va carregar-se la meva motxilla i la seva a l'esquena,

l'Antoní va donar-me un calmant i m'ajudaven a seure i aixecar-me

i el Baldiri em donava consells per a rehabilitar-me i estimular-me,

Aquell tràngol va passar quan arribà el Raül i el seu cotxe ens va baixar

a peu pla i va'm entrar en un bar i uns refrescos em van tornar a la vida.



(L'incident em porta a valorar els amics que tinc, que no em deixen mai encara que el meu comportament deu tenir molt a desitjar i no és estrany els “mocs” que moltes vegades m'he guanyat a pols. Jo, us aprecio molt i espero demostrar-vos tot l'afecte i admiració que us tinc.

Per una mostra d'amistat sincera!”.)




dimarts, 13 d’abril del 2021

Primera rosa d'abril

 










Primera rosa d'abril,

no deixis encara brollar

ni la teva olor tan subtil

ni el teu càlid despertar...


Essència transparent i esclat

fecunda flor acabada d'estrenar

amb els rajos certers de l'amor

amb la llavor sublim que has robat


És abril i les papallones inquietes

remouen amb ganes les flors,

una nova vida de les cendres sorgeix

i el silenci es fa crida i tot rejoveneix


I la rosa vermelleja a desgrat del temps

provocadora i esquerpa, es refila infidel

deixa embadalir amb el seu nèctar punyent

condormint voluntats i fermeses ardents


Tot va de pressa, s'ha de córrer per arribar,

qui no córra, no és comptat a la festa.

És primavera i per sentir-la sencera

has d'implicar-te per poder-la abastar



dijous, 31 de desembre del 2020

Escapolir-se de l'escomesa... de la mort?

 











(A l'Antoni Raja, vell company d'escola, mort de “coronavirus 19” als 72 anys)



Tots els mesos de l'any ja són passats,

la guspira silenciosa de la pandèmia punyent

es rebela contra els nostres vells, i no tant,

gravita constant per les places i carrers,

i envaeix en monòtona petjada la nostra gent


Palpit ferragós i esperitat del nostre cor,

que sembla sortir-se'n desbocat en un sotrac,

colpit d'una angúnia destructiva i voraç

portadora d'un ofec galopant i persistent

i ple de silencis, s'apodera de tu en un moment


Corca les parets inexpugnables del teu dors,

mossega amb sacietat els teus bronquis i pulmons

i enceta una pneumònia que afecta la respiració

i t'aïlla sol, abandonat a un mòdul per oxigenat

perdent els sentits i tot el batec de vida i del món


Em costa imaginar-te en una mort tan cruel

vell lluitador que has estat en la vida i en l'esport,

Ara, desnonat d'embolcalls i de riqueses mundanes,

primmirat de subtileses i de cregudes vanitats

que t'has forjat i situat en un pòdium ben alt


Ja són inútils les “nadales” i també el “caga tió”

una malaïda pandèmia, plena d'exaltat dolor

t'allunyat, sense cerimonies de tots nosaltres

ni un comiat, cap paraula, cremat com una piltrafa

esperitat i esventat a la llunyanía com un endimoniat voltor.


divendres, 10 de juliol del 2020

El meu paradís perdut

Resultat d'imatges de imatges platja de mont-roig del camp


I desprès de la tempesta ve la calma i la platja
em sedueix, el seu lleu ventijol em refrega i 
l'aigua del mar m'atreu i refresca el meu anhel.
Sobre el meu cos nu la brisa càlida de l'estiu
modela el meu descastat cos ple de misèries i verí

Em sembla submergir-me directament a un paradís,
nedar per la mar blava, d'onades braves folrades
d'un ferm intent i d'un persistent neguit ben reeixit,,
enfilar plaent fins la llunyana i impossible ratlla
cercant aquella fita somniada, que no es pot aconseguir

Sobre les pedres camino ple de xapalides  i moluscs
i em llenço de cap sobre les onades furientes, esclatants
i les travesso amb la força i el coratge més audaç
i aprofito la seva calma per a continuar nedant
com aquell brau que s'enfronta a un perill constant

Arribada la calma m'agito sobre la platja de Mont-roig
i miro el fi de la cala i aguaito el seu resplendor i el
volar de les gavines i el seu grunyir sorollós i el passar
de algunes barques que desprès de la pesca tornan a port
i com en un somni, jo torno a reviure en aquest lloc tan preciós

dimarts, 30 de juny del 2020

Rèquiem per la festa de Reus



completes festa major sant pere diari reus digital

Ressaca imaginada d'una revetlla absent,
de cançons i músiques esgotades en el cervell,
de les dances compassades i del ball més breu,
del ritme i les tonades més exòtiques i fidels
de la causa més nostrada de la gran festa de Reus.

Les autoritats ens diuen que no hi haurà cap sarau,
ni gegants, ni sardanes, ni mulassa ni nans,
aquest any ens l'hem de prendre en calma i esperar
que el “coronavirus” es calmi i deixi d'emprenyar,
i no rebroti de sobte i ens enviï altre vegada a confinar

Avui no he sortit al carrer, ni a les places ni al passeig
ni al concurs de sardanes ni a cap dels bells aplecs
ni he pujat al campanar que pels mòbils l'he vist brillar
tot ha estat un simulacre virtual i res ha estat real
hi m'he conformat en veure per la tele la festa del darrer any

Què em queda de la gresca d'aquell Reus exhuberant?,
dels castellers que no pujan al cim per no poder-se ajuntar?
i ni els diables expresen amb les seves espurnes de foc
ni la tronada apagada, ressona ni fa explotar el meu cor
tot és endebades, sense sort, ferit per dintre i amb el desig, mort.






divendres, 15 de maig del 2020

Via fora! una de pirates!!





Resultat d'imatges de imatges de pirates



Sospitoses orenetes que comprenen l'horitzó
malfiades i nocturnes viatgeres cap el sud,
düen el presagi d'un nou clima més calid i bo
ventijol de llevantades dalt la furtiva nau de cors
i les estel·les de la nit escoltan el teu cant sonor

Planeja per la mar calmada cercant una nova raó
desconeix de les brises febles les troballes i perills
aquelles antigues llegendes combatent l'infidel enemic
pirates i corsaris maldestres i sospitosos botxins
cercant el botí en un mapa troba't a la taverna d'un port

Via fora! una de pirates!! simula el “barba roja” furiós,
dalt la popa, espasa enlaire, guenyo d'un ull i pota coix.
Embriagat de la forta “cassalla” escopint gargalls sonors
recordant antics viatges tot cercant un gran tresor
cap a l'illa solellada on l'espera un futur més bo

Més la proesa del tresor només roman embastada,
furtiva d'altres lladres perversos i molt més forts,
Clamen al cel les innombrables creuades i foteses
d'aquells bucaners, preparant un nou abordatge,
destruïnt a sang i a foc els tripulants de a bord

El vaixell partit a trossos, ferralla i esquarterat el timó,
no li queda ni una vela alçada i partida l'orsa a sotavent,
malvestat a la coberta i mal presagi sense un nord,
barba roja” perd la calma i renuncía al vell tresor
i es consola en poder viure i d'aiguardent beure'n un glop



dimecres, 6 de maig del 2020

Llei del silenci























Circumval·lació moderna del meu Reus antic,
circumferència nova que envoltes els ravals
i aquests protectors dels carrers de vianants
per on hi passegen els estimats convilatans
protegint-los del trànsit i del caos més frustrant

En una prèvia ordre de desconfinació des de dalt
m'inviten a una primera i curta sortida exclussiva,
d'una hora a triar o bé al matí o al capvespre forçat
evitant els contactes amb el demés personal, separat
uns dos metres d'un altre vianant i ignorant-lo s´hi cal

Una llei del silenci se'n tret de la mànega i no han dubtat
omplir-la de contingut polític desoïnt que hi diu la sanitat.
Des del Madrid de “los Austrias”i del franquisme “tronat”
han aprofita't la pandèmia com a logística per a recular
i tornar a ser Una Grande i Libre de l'ahir, sense un clar demà.

I nosaltres que vivim i riem i sofrim en un contingut concret,
que expressem i sentim amb el nostre propi i senzill tarannà
exigim que totes les decissions ens arribin de casa estant
que siguin els nostres metges i dirigents dels nostres centres
qui ocupin la primera plana i ens confinin un futur més clar