Aquella primavera del 70
coberta de lilàs i de violes,
discreta i com penyora desitjada,
esclatares com un alé la nostra joia
Com passa de de pressa el temps!...
I els dies i les hores van fonent-se
i tu ni encara n'ets conscient,
acumulant un pòsit de saviesa
per buidar-lo poc a poc entre la gent
No canviarà el teu aspecte de joveneta
ni la claror observant dels teus ulls.
Mesuraràs en cada passa amb cordura,
la justa rondalla que et vindrà de gust.
Per a fondre-la ordenada en un llibre
que transmeti la vida en mil matius,
de les teves realitats i fantasies,
recomposant-ne històries de furtius.
Cal que passin coses a tot hora,
que la follia i el neguit siguin seguits,
que la sorpresa cada cop sigui sobtada,
fent que el cor et bategui dintre el pit
I pel bulevard de les cançons oblidades
en el caraoque on es desfoguen els sentits
desplegaràs el repertori de les balades,
d'aquelles músiques que et fan existir.
I com ballarina en el coliseu de la glòria
damunt l'escenari dels musicals més reexits
dansaràs volàtil, sublim i ben cofoia
davant la mirada espectant d'un públic embadalit
Perquè sempre aconseguiràs el que et proposis
doncs et recolza el fruit del teu treball agraït
la paraula reconfortant dels teus alumnes
que esperen que tu els mostris el camí a seguir.
I com passa de de pressa el temps!...
I la Maria va lleugera com una oreneta
escarbant d'alla i d'aquí, curiosa i resolta
rodejada i segura sempre dels seus amics.
-entre la calma i el neguit,
obrint-se pas entre el brogit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada