Un
glatir de cor accelerat, en la distància infinita,
una
remuntada immensa pel senderó que s'enfila,
francament
cap el cel, prop de l'abisme àrid i esquerp,
la
impossibilitat de seguir el corrent amb la força justa
no
mesurada i malvessada a doll en les nits d'angunia.
Per
les contrades seques i gelades de la tardor mollada,
amb
els amics anava un matí de finals de novembre
a
la Pobla de Ciérvoles a degustar la truita amb suc i l'escarola
amb
romescu, a la llar càlida i franca del Robert i la Montse
i
a gaudir plegats d'una agradable i molt cordial trobada
La
pujada al cim, aquell matí la vaig trobar perversa,
i
era jo qui no estava fisicament lleuger ni amb l'ànim correcte,
el
meu cos no responia les afrontes i batzegades més solemnes
s'endurien
pas a pas els meus membres i un llarg cansament
s'em
reproduïa fent-me sucumbir a qualsevol intent d'afronte
Un
pànic escènic s'olorava i respirava entre els supervivents
maltractava
les idees i els desitjos més incerts i insolvents
Que
fer? a quí trucar? Eren les preguntes que hom es feia,
I
la resposta la tingué el Robert connectant amb el parent, Raül
que
pujà amb un “tot terreny”, a buscar-me al coll de l'Abellar
El
Miquel, va carregar-se la meva motxilla i la seva a l'esquena,
l'Antoní
va donar-me un calmant i m'ajudaven a seure i aixecar-me
i
el Baldiri em donava consells per a rehabilitar-me i estimular-me,
Aquell
tràngol va passar quan arribà el Raül i el seu cotxe ens va baixar
a
peu pla i va'm entrar en un bar i uns refrescos em van tornar a la
vida.
(L'incident
em porta a valorar els amics que tinc, que no em deixen mai encara
que el meu comportament deu tenir molt a desitjar i no és estrany
els “mocs” que moltes vegades m'he guanyat a pols. Jo, us aprecio
molt i espero demostrar-vos tot l'afecte i admiració que us tinc.
“Per
una mostra d'amistat sincera!”.)
