Aurora

Deixaré al vent arrambar les flors
que vaig collir ahir,
en la lluisor del meu jardí de somnis,
i nostàlgic...
esgotaré la meva primavera encesa,
amb un sol enyor... nodridor per sempre!
I el teu nom eternitzarà primaveres.
Seràs, Aurora, en el secret a crits,
el meu anhel de sempre...