dissabte, 19 de juny del 2010

Nit










Clouré els ulls i et veuré.
Arran meu aniràs entre
una broma enllotada
i els nostres cossos seran això.
Una ombra en la nit... que passa


I desprès de la nit diuen que ve el dia,
en sa llum esclatant i els colors plens
de vida


I jo que vaig sol, esgarrapant-me ferides,
mossegat i cec de neguit
per la meva joventud finida.
Pregunto tansols si el sol pot
transformar la meva nit en dia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada