
Clouré els ulls i et veuré.
Arran meu aniràs entre
una broma enllotada
i els nostres cossos seran això.
Una ombra en la nit... que passa
I desprès de la nit diuen que ve el dia,
en sa llum esclatant i els colors plens
de vida
I jo que vaig sol, esgarrapant-me ferides,
mossegat i cec de neguit
per la meva joventud finida.
Pregunto tansols si el sol pot
transformar la meva nit en dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada