Desencís

Enllotat i presoner visc de tu
en la glassada nit del somni.
Vaig desfent el meu cos que
escau en la lluita,
sucumbint en viscudes soledats
sense esperança.

No puc arrelar el meu pas poruc.
No em queda somriure que venci la por
i esmorteït en la sendera llarga,
esbrino el meu pervindre foll en
l'ignorància.

No em mouen més que uns ulls en
la recança
i sento el meu cos sencer sense esperança.

Buida l'ombra... sol en el somni.
Això és ma vida, l'esgotada il·lusió
d'una enyorança.