(A l'Anna, la professora de francés, amb afecte i admiració)
Per l'escletxa de llum
del llarg tunel has marxat,
com una estel·la lluminosa i brillant,
deixant enrere la petjada del teu pas,
que plorem tots els qui t'hem estimat.
Deixes el teu rastre molt present,
incrustat en el cor dels teus companys.
Cada particula de vida que has deixat
ens omple d'una sincera amistat.
Anna de tempestes i sotracs,
vencedora de la quimera del dolor.
Has lluitat fins el teu últim alé
contra la teva pròpia adversitat.
T'en vas sola i ens deixes a tots
captius i espectants al teu record.
La llavor i el fruit que no t'enduràs,
ens reviurà per sempre dintre el cor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada