Te'n recordes del teu Reus de postguerra?...
Una golfa, la roba estesa...molta misèria.
L’abric blau marí dels llargs hiverns,
sorgits i pedaços, bufanda i mateix jersei.
La llet en pols de l’escola i formatge americà,
els llargs sermons, el “cara al sol” i les misses,
la senyoreta Joana, la taula de multiplicar,
el mes de Maria i les festes de guardar.
Cap enrere et tornaria, anar a viure al segon replà
d’aquella casa de l’oncle que mai no vas heretar,
del carrer de l’Amargura on molts anys i vas passar
retrobant la calaixera d’on diuen que vas arribar
Plors i rialles, somriures i perfumades tardes i matins.
Primaveres, tardors i hiverns, Elena Francis i Machin.
La mare que et renyava, la veïna Maria a la galeria cantant
i la Sra. Pilar, vint durets que et donava el dia del teu sant.
Els vespres, ballets al Centre, amb el senyor Escolà
actuacions a la plaça, al Bartrina i amb autocar
llargs trajectes i peripècies per explicar,
per estretes carreteres quasi sense asfaltar.
Als estius, les tardes et passaves als “Ploms”,nedant,
!Quines felices estades d’aquells temps il·lusionants!,
amb la Gual i ses germanes, companyes que has estimat
!Quines boniques tardes que mai no has oblidat!...
Dependenta del “Negrito” i feta una “mossa” per mirar
Quants cors llavors robaries, que de tú es varen prendà?....
Fes memòria, !tu ja ho saps!, el pastisser, el periodista,
“lloru mut”, i una llarga llista que repassar.
Però tenia de ser l’Enric que passava pel davant
de la casa on vivies, sense mai haver-vos trobat
i una tarda a l’Aeroclub els dos vàreu ballar
i començà així l’idili que mai us ha separat.
Plors i rialles, somriures i perfumades tardes i matins.
Primaveres, tardors i hiverns, Elena Francis i Machin.
records del teu Reus de postguerra ‘escubidurs” i parxís.
De tantes il·lusions i esperances comprades a terminis...
(A la “teta” Maria de la Roca, en els seus primers 60 anys)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada