Tu per mi i no exagero ets
la reina de les fades, al menys
així me l'imagino, rossa i blanca,
encara que ara siguis morena,
i serà perquè l'estiu així ho reclama!
Bé, que podria dir de l'Esperança,
la noia oberta a tots i a tot, sense
fissures ni mitges tintes i donada
a lliurar-se per una bella mirada,
per una amistat sincera i franca
Doncs sí, ella exalta els sentiments
i les passions més alterades i camina
sobre la maroma de la vida imprudent
i temerària mentre el batec del cor
se l'hi dispara caminant per l'espadat
a prop de caure
Prudència deu ser la paraula que el
seu diccionari ignora i potser és hora
de compartir-la amb seny i rauxa i
destriar en cordura els nous afers de
la cursa en marxa que la vida et dóna
D'aquest últim ensurt de la mort del teu pare
aprent a valorar com s'acaben fins les persones
més estimades i que tot es relatiu i passatger
i l'excés de foc fa sobreeixir les olles i es perd
part del contingut de la menjada.
(A la Esperança l'amiga estimada de l'institut)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada