Natàlia la tsarina

La Natàlia té nom de tsarina

però res més lluny de forma de fer

és senzilla i directe i sense manies

t'etziba una bufa i et renya rebé

No és sofisticada ni presumeix de res

vol passar inadvertida i no ho aconsegueix

i sense proposar-s'ho poc a poc et sedueix

doncs et marca la ratlla i tu te la creus

Jove i convincent vas fent petjada segura

poc a poc i sense que es noti gaire el fet

movent-te en molta soltura et vas fent teu

l'espai que et mereixes en aquest món cruel

I el tresor que no ensenyes és ben present

quan arribes a casa i et rep amb un riure el nen

i allí sucumbeix la teva debilitat de mare

i et vols fer la forta però sempre et guanya ell

Ara que deixo la vida “activa” a l'institut

i me'n recordo d'aquella noia de les Borges

que una vegada i exagero “va salvar-me la vida”

recolzant-.me en aquella carretera, d'un accident.

(A la Natàlia la tsarina dels meus records)