No deixes res per caminar
ni de mirar fins el ponent i,
es clar, et cansa tanta activitat,
l'excés desenfrenat fa estralls
en tu, et fulmina l'esperit i
el “pàdel”els genolls et desfà
No es va construir Andorra en
un instant, ni els jocs olímpics
de Barcelona sense Samaranch
ni les senyoretes d'Avinyó eren
d'Avinyó i encara que sembli rar
tots els camins a Roma no hi van
Vull dir-te que endavant si va
poc a poc i pas a pas i dubtant
i si erres el camí, felicitats, perquè
l'excusa trobaràs per tornar-lo a cercar
i aviat t'adonaràs que és la cursa
l'important, l'arribada tan-se-val
Que la vida es bella, com diu el poeta
només cal mirar-la des de la finestra,
per exemple, les roses i els clavells
són magnífiques i alhora tenen punxes
que se't claven si no vigiles i et meravellen
si les acaricies i és mustiguen cap al vespre
Rosa, només vull dir-te que endavant!
Tot està per fer i tot és possible i tu ho vals
“No deixis res per caminar i mirar fins el ponent
car tot en un moment et serà pres”.
Queda bé acabar amb un paràgraf important
poca cosa més puc dir-te. Et trobaré a faltar!
(A la Rosa, secretaria, segurament, de secrets inconfesables, o no!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada