Les fonts del Glorieta

Per l’ombrívol senderó de molla terra

on només s'hi escola un breu raig de sol de migdiada,

que el deixa lliscar un atapeït alzinar que fa de filtre,

pel rengle zigzaguejant el riu Sec baixant del cingle.

Bardisses i esgarrinxosos esbarzers dificulten la passera.

A cada pas, un obstacle nou d’incòmoda travessa,

barrera infranquejable de matolls i de falgueres,

envaeixen al caminant fins la mateixa cresta.

Brolla una aigua densa i escolant-se cap a un salt increíble,

s’eixampla pel corrent la seva cursa i cau de pressa,

per la vessant oberta sorollosament cap a la timba,

quan el bassal del Glorieta rep la forta embranzida.

Emplenant de renovada aigua l’embassament que sura,

desprenent de nou, amb fúria una segona caiguda.

Tota la bellesa va baixant per les fonts amb excelsa harmonia,

mentre una escletxa de sol les il·lumina suaument de fantasia.