dilluns, 16 d’abril del 2018

Nòmada

(Al Deiss, aquell home berber de 38 anys, company lingüístic de l'Antoní)







Calen raons per emprendre un camí?...
Calen explicacions per cercar noves fites?...
Sempre són vàlids els motius elegits.
Sempre incerts els futurs d’aventures..



No manquen motius per carregar la motxilla.
Ni tan sols un esbós per concretar la partida.
No cal acomiadar-se amb amorosa nostàlgia.
Només cal deslliurar-s’hi amb petjada segura



Sempre t’espera una raó, una utopia.
l’home ha nascut, viu i es projecte lliure.
El món és sencer la teva geografia.
No hi ha frontera que ofegui el teu viure.



Cadascú obre les portes sense recança ni malicia.
mostrant-se al món tal com és, sense embalums.
Farcit del pòsit donat per la seva cultura
i abocat al repte incert de la barreja absoluta.



Nòmada de la incertesa, de fràgil estructura.
Errant per al món amb la pell fina i sensible.
Aquí cau, aquí s’alça i quasi sempre ressuscita.
Emigrant i pelegrí, cercant sempre un lloc d'acollida.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada