No érem
aleshores els éssers
domesticats que ara
som.
Vivíem en
rebel·lia continuada,
ofeníem als
nostres progenitors
culpant-los d'haver-nos
portat al món.
Maldestres en
qualsevulla convicció
i en contra de tota
nova imposició,
desobeíem per
sistema tothom
desmembrant-nos
d'aquell espai de por,
d'aquella societat
morta del tot.
Desnonats de les velles
conviccions
i abocats a resar
rosaris i cançons
dirigides a una amorfa
direcció,
a la buidesa absoluta i
a la por
sense cap més
pervindre millor
Amb els pantalons
apedaçats i
les sabates foradades,
corríem innocents
desprès d'haver
“birlat” una peça de fruita
d'una parada del mercat
i esperant que
l'amo ens perseguís
tot renegant i maleint.
No érem dignes
de confiança ni de profit
intentàvem
cridar l'atenció dels grans
estirant-los la boina o
el barret
llençant-la al
lluny per fer-los rabiar
i ens agradava escoltar
les seves prediccions
No érem res de
bo ni de dolent tampoc,
la nostra era sols la
supervivència relativa
érem l'escòria
i l'esperança que calia preservar
entre nosaltres i el
món res no ens redimia
entre nosaltres i el
món només nosaltres sobreviuríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada