Creixen dins meu, veus que
m'increpaven al llarg del temps,
negatives i autoritàries que es
fan presents i em persegueixen insolents.
Venen d'aquella época obscura, de les
cavernes rònegues, infèrtils d'altre temps,
d'aquell espai d'incerteses i de pors
profundes i cruels.
Manen en els meus sentiments,
m'obliguen a tot sense miraments i
fan de mi el que volen, prenent-me
la voluntat i els desitjos més ardents.
Soc una ànima en pena sense nord
ni rumb que guii el meu vaixell,
naufrag en mig la mar brava
vençut per la incultura d'altre temps.
No cessareu mai veus malvades?
sempre dures i fortes en contra meu?
Sou d'una moral tan carrinclona
que voldria apartar-les de la ment.
Aquells costums que m'imposareu
a força de repetir-los constantment,
s'han fet guia i presència en la distància,
s'han establert com pues en el cervell.
De la dictadura salvatge que vaig viure
farcit de consignes i moral de Déu,
en pecat mortal una i altra vegada,
culpable de tot i condemnat etern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada