Per a qui repiquen les campanes?
Per al “fatxa” Nicolau de cal Vermell,
delator d'infàmies i espieta del govern.
Mor envoltat de beates que es fan la creu
i còmplices del finat en nom de Déu.
En una matinada gèlida i grisa de novembre
interrogat a sang i a foc a la caserna dels civils,
el jove Anselm de cal Carmel és mofa i burla,
vexat i torturat, humiliat fins a perdre el sentit,
Destrossat a consciència per dins i per fora
amb els ulls i el rostre inflats pels cops de puny
és obligat a signar la seva pròpia sentència
doncs no pot aguantar per més estona aquell patir.
Cínics, malvats, cruels i sense més demora
el pugen a un cotxe reixat tres guàrdies civils,
en un descampat, lluny del poble a primera hora
l'aturen i obren la porta invitant-lo a sortir.
Un tret a l'esquena seguit d'una sòrdida burla
l'Anselm és tot ràbia hi intenta fugir
quan una ràfega de trets el fa caure
assassinat per la llei de fugues a mans de la guàrdia civil.
Per a qui repiquen les campanes?
Per al “fatxa” Nicolau de cal Vermell
que morí als noranta anys sense recança
ben tip i far i cap remordiment
i a l'església les beates li resen obedients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada