Desencís

Enllotat i presoner visc de tu
en la glassada nit del somni.
Vaig desfent el meu cos que
escau en la lluita,
sucumbint en viscudes soledats
sense esperança.

No puc arrelar el meu pas poruc.
No em queda somriure que venci la por
i esmorteït en la sendera llarga,
esbrino el meu pervindre foll en
l'ignorància.

No em mouen més que uns ulls en
la recança
i sento el meu cos sencer sense esperança.

Buida l'ombra... sol en el somni.
Això és ma vida, l'esgotada il·lusió
d'una enyorança.

Aurora

Deixaré al vent arrambar les flors
que vaig collir ahir,
en la lluisor del meu jardí de somnis,
i nostàlgic...
esgotaré la meva primavera encesa,
amb un sol enyor... nodridor per sempre!
I el teu nom eternitzarà primaveres.
Seràs, Aurora, en el secret a crits,
el meu anhel de sempre...

Dol

Copsant les onades en un matí clar.
Enllotat el cor de sentiment i desig,
vaig esclatar a plorar.

Nit

Clouré els ulls i et veuré.
Arran meu aniràs entre
una broma enllotada
i els nostres cossos seran això.
Una ombra en la nit... que passa

I desprès de la nit diuen que ve el dia,
en sa llum esclatant i els colors plens
de vida

I jo que vaig sol, esgarrapant-me ferides,
mossegat i cec de neguit
per la meva joventud finida.
Pregunto tansols si el sol pot
transformar la meva nit en dia

Ressorgiment

Som l'essència i l'escuma
d'una manera de viure,
d'un mestratge de segles
d'una cultura antiga.
D'una llengua que enraona
i d'un Parlament que estria
les lleis i les normes per a conviure.

Malastrugança de segles enrere.
Gent i vent que de ponent vingueren
i s'hi han quedat plens de quimera.
A sang i a foc i dret de conquesta
han masacrat l'honor i la bandera,
partint-la en dues la nostra terra
i en quatre trossos nostra senyera.

Aquesta Pàtria antiga l'han dividit
en províncies.
Una altra llengua que ens domina.
Una altra pàtria que ens odia.
Unes altres lleis que ens exterminen.
Una altra cultura que ens humilia.

No hi ha cap respecte per la vida
que volem obrir sense fronteres,
nord enllà en manifestació justa,
mostrant-nos tal com som
amb la nostra llengua i la nostra cultura
i amb el dret d'un poble que vol
senzillament mostrar-se lliure.

Apàtrida

Vaig perdut cercant mots d'allà i d'aquí
sense convicció ni camí
que m'obri l'esperança de dir
que amb tota la llei, soc d'aquí.
I no ho se si és així!...
O soc només segrestat pel botxí
que m'abasta sense fí
obligant-me a fugir sense sortir d'aquí.
Apàtrida en diàspora continua
dins el meu propi país.
Esquinçats els pactes que no em consideren,
ni em deixan tractar-nos per igual.
Estandart amb una senyera
que no la deixen voleiar...
sempre per sota de la seva
que m'humilia i em desfà.

Primavera

Esclates amb un formigueig al ventre,
amb una sobtada esgarrifança a l'espatlla,
amb una intensa força les ganes de viure.
Que et persegueix per totes les draceres i conductes
ben orientat i solt, sense vacils ni febles energies,
desembocant inconfosiblement en un esclat sencer
de renovada alegria.