Quin
accent misteriós que m'envolta
avesat
al teu nom enciser,
foran del teu cos que desitjo,
vianant
arran la teva pell.
Soc
un plaer d'irreals enyorances.
Una
nau que s'apropa al teu port.
Una
subtil melangia a la vora
del
teu dolç somriure quiet.
Soc
un desig d'inquietes mirades,
una
lleu subtilesa d'esglais,
a
l'escull de les teves paraules
que
s'arrelen en mi en un instant.
Soc
del món lleu tristesa poruca,
que
emmiralla els seus ulls vers l'espai,
enlairant
el meu cos que somnia,
un
dia, Helena, troba't...
