Via fora! una de pirates!!

Sospitoses orenetes que comprenen l'horitzó

malfiades i nocturnes viatgeres cap el sud,

düen el presagi d'un nou clima més calid i bo

ventijol de llevantades dalt la furtiva nau de cors

i les estel·les de la nit escoltan el teu cant sonor

Planeja per la mar calmada cercant una nova raó

desconeix de les brises febles les troballes i perills

aquelles antigues llegendes combatent l'infidel enemic

pirates i corsaris maldestres i sospitosos botxins

cercant el botí en un mapa troba't a la taverna d'un port

Via fora! una de pirates!! simula el “barba roja” furiós,

dalt la popa, espasa enlaire, guenyo d'un ull i pota coix.

Embriagat de la forta “cassalla” escopint gargalls sonors

recordant antics viatges tot cercant un gran tresor

cap a l'illa solellada on l'espera un futur més bo

Més la proesa del tresor només roman embastada,

furtiva d'altres lladres perversos i molt més forts,

Clamen al cel les innombrables creuades i foteses

d'aquells bucaners, preparant un nou abordatge,

destruïnt a sang i a foc els tripulants de a bord

El vaixell partit a trossos, ferralla i esquarterat el timó,

no li queda ni una vela alçada i partida l'orsa a sotavent,

malvestat a la coberta i mal presagi sense un nord,

“barba roja” perd la calma i renuncía al vell tresor

i es consola en poder viure i d'aiguardent beure'n un glop

Llei del silenci

Circumval·lació moderna del meu Reus antic,

circumferència nova que envoltes els ravals

i aquests protectors dels carrers de vianants

per on hi passegen els estimats convilatans

protegint-los del trànsit i del caos més frustrant

En una prèvia ordre de desconfinació des de dalt

m'inviten a una primera i curta sortida exclussiva,

d'una hora a triar o bé al matí o al capvespre forçat

evitant els contactes amb el demés personal, separat

uns dos metres d'un altre vianant i ignorant-lo s´hi cal

Una llei del silenci se'n tret de la mànega i no han dubtat

omplir-la de contingut polític desoïnt que hi diu la sanitat.

Des del Madrid de “los Austrias”i del franquisme “tronat”

han aprofita't la pandèmia com a logística per a recular

i tornar a ser Una Grande i Libre de l'ahir, sense un clar demà.

I nosaltres que vivim i riem i sofrim en un contingut concret,

que expressem i sentim amb el nostre propi i senzill tarannà

exigim que totes les decissions ens arribin de casa estant

que siguin els nostres metges i dirigents dels nostres centres

qui ocupin la primera plana i ens confinin un futur més clar

Dels records

Allò que el vent s'endugué ja és passat

guspires ardentes somortes en l'espai,

brolladores cataractes que vinclen avall

amb inquieta remor brunyida de groc

dels pàmpols mollats d'aquell bell estany.

Càlida brissa que encetes la passió

en un turmentós esglai més furiós i real,

despertes les essències i els sentiments més forts

revius tots els vincles i remous bells amors

i margines la vida rompent-ne l'il·lussió

Bell cavall desbocat viril i poderós, encerclat

en la civilitzada planúria del correcte país,

mai no has pogut vèncer l'alta barrera i et frena

el teu frenètic esperit que en caure vençut

sucums dòcil i mesell en les urpes del gegant

Aleshores només queda un llarg silenci etern,

una quieta calma que et fa fruir dels plaers

vincla el teu cos sortossament ferit, esmicolat

per les inquietes etapes  i vicissituds passades

i només et compensa de la vida, fruir dels records.

Sant Jordi d'enguany

A l'abril, cada gota en val mil

i la pluja interromp els fértils camps,

els rierols vessan per l'entorn inundats,

navegan emplenats d'una molla remor

i captius pel desenfre, sortim a flot.

Capbussats dins un miratge estrany

en una confinada vida sense sorolls,

perseguim el nostre dia a dia, resignats

malllevant les nostres imaginàries pors

a l'empar dels sincers i preuats records.

Els records trenquen la vaga sensació

de les velles sentides rondalles i cançons

surt amb gallardia i tremp l'heroi cavaller

a rescatar la princesa de les urpes del drac

en singular combat i vencent així al malvat

Una rosa roja collida amb destresa del roser

impregnada del perfum que fora el més preuat

envaeix a la princesa en estranya sensació

captivant-la i sotmesa rebent d'ell un càlid petó,

mentre una pluja de pètals inunda tot l'entorn

És així com es forma aquest sant Jordi d'enguany

lluny de les places i dels carrers plens de gent

sense tendes de llibres ni de roses ni flors

descuidant la presència de tots els humans

però plens de bellesa i dels sentiments més forts.

És primavera

És primavera i des de la finestra miro la vida,

escolto el silenci que envaeix la ciutat invisible,

les suaus remors de la calma i el desasosec inviten

a la profunda agonia que plora l'ambient i la rutina.

Hem canviat en un moment en mort el nostre viure.

Diuen les sàvies veus que aconseguirem sortir algun dia

a les places, als carrers i fins als cims impossibles,

malgrat tot, diuen: tornarem, amb urgència, a ser lliures

com abans, com ho feiem, senzillament, fa uns dies

I em resulta estrany intuir una presència plena de vida

És primavera i els homes del temps ens parlen de l'esclat,

dels rojos despertars, de les tulipes i clavells que encenen

la mollena del matí en els camps i marjals del paisatge frondòs,

les aus niden de nou i un batec d'ales s'alça cap al cel joiós,

i en un parèntesi sonor, fa un potent esglai, la nova llavor

La natura rica i forta de nou ens vaticina respirar l'oxigen,

impregnant-nos de la dolça sava que ens omple i purifica,

hem descuida´t, tantes vegades tenir-te cura i respecte

que ara que ens manca la teva estimada i preuada presència

voldriem desfer-nos dels greuges i ofenses que t'hem fet sempre

Però ara, és primavera i penedit i foll de la meva incompetència

proclamo amb placidesa que em concedeixis una llarga pròrroga

destriant les càlides matinades dalt el pujol on l'aire xiula

degut al ventijol eixut i sec que planeja per les meves terres,

Deixa'm gaudir una vegada més de la llibertat més preuada i ferma!

No n'hem aprés

No n'hem aprés encara a transformar el paisatge,

hem desfigurat l'origen natural de les coses,

l'estatus qüo de la bellesa autèntica de la vida,

la mateixa essència que ens atrevim a cloure.

I sóm depredadors voraços empentats a l'abisme,

destructors de la flora i la fauna més sensible,

roïns i miserables, guerrers abocats cap el caos

sembrant la terra d'herbicides i verins malignes.

No aprenem gens ni mica a saber conviure

ignorem i destrossem amb química, flors i insectes

només per treure millor rendiment a la collita

esclaus i servents al servei de la nostre avarícia

I el planeta se'n ressent de centrals i refineries,

el fum tòxic corromp a mansalva les estructures

i el forat d'ozó intoxica l'aire fins empobrir-lo

i en una lenta agonia s'apodera de la nostra vida

I el mar és una claveguera de plàstic i residus,

i els peixos hi tenen de conviure amb la porqueria

i les conseqüències tindran de ser i ja són negatives

i fins quan, ens podrem menjar les exquisides sardines?

De moment, tots comfinats en les nostres cases

perquè una pandèmia s'ha apoderat del nostre carrer,

de les places, dels parcs de tot l'aire lliure i del sòl

i nosaltres, sense aprendre a compartir amb tots els éssers

vius,... la vida!

Identitat

Deixaria horroritzat de perseguirte,

me n'aniria lleuger, sense rancúnia,

destruïnt l'impossible plaer de seduir-te

volcant-me només a traïr els meus dubtes

cap a tu, cap a la teva consciència absoluta.

Marjals càlids del meu paisatge frondós,

regalimant l'humida aigualera que brolla

cautement per l'estimada planúria del camp,

per la tèbia i fràgil estructura que es forja

cultivant-ne l'avellana, l'oliver i la dolça garrofa.

De lluny la campana del meu  poble toca les hores,

les sents? Són sonores i en cada toc i són presents,

les veus i els laments d'un altre temps, que surten

de la memòria col·lectiva i et recorden qui ets!

Cap on vas! I d'on vens! Ho tens tu ben present?

Reconèixer les veus i que siguis tu, un més

sembla incongruent i fins ridicul, i no ho és gens.

És amb això que m'enfronto tant tossudament i

vull rebelar-m'hi i aferrar-m'hi sense miraments,

a una segura i ferma identitat que a al Camp ens uneix