Adolescència

Ritme de veus llunyanes,
cavalcant per les senderes del record,
Modelant espais subtils plens de nostàlgia
onejant aquell vell, antic tresor.

D’adolescent és la suau mirada,
relliscosa i humida al meu entorn,
Les Erinies en la font canten trobades
i em traslladen a L’Hades a poc a poc.

A lloms del cavall Pegasso marxem
l’estol de veus que estimo i jo,
La sang lleugera de Medussa ens porta,
barrejant-nos en el blau engrescador.

Enamorat d’Atenea la de clara mirada,
la deessa d’Ulisses que incita passió,
Transformada en la noieta estimada,
que un dia va obrir-me la il·lusió.

En un ritme de veus llunyanes,
jo encara m’hi faig ressò
Que en el record fujo encara
volent deslliurar presó.