Guerra absurda

"Hi ha ferides que duren sempre"

Quedaven moltes ombres de la guerra,
mots mig esborrats en aquella caseta esbarrada
i unes cartes oblidades dins un calaix de casa.
Ningú en parlava, tansols s'intuïa un lleugé
regust a neftalina i a cartes i postals conservades
en mig de benes i gasses mig corcades...
Parlaven d'un festeig de parella il·lussionada,
ell Ramon, ella Papeta i es deien boniques frasses
d'amants que es tenen, esperant molt aviat
retrobar-se per sempre
Aquella fou l'última carta escrita i no tingué resposta.
Les paraules mai més serien llegides i es perdrien
per sempre en la memòria.
El Ramon moriria d'un tret inoportú en una guerra
absurda, víctima d'un temps i uns fets que ningú
hauria volgut viure.
La Papeta vesteix de dol i el vestirà per sempre.
Pel poblet d'on són, la mort d'en Ramon és una
anècdota de guerra i per a ella, una ferida profunda
que no cicatritzarà en la vida car se l'hi han endut el só,
la llum, l'anhel i tot l'alè de viure i més encara,
l'avui, l'il·lussió... el pervindre.
Tot en un moment. Un tret inoportu en una guerra absurda.
Aquella malaída guerra, la ferí de mort, per sempre...