A l'Àngel, l'amic recordat

Llagrimegen els meus ulls en saber-ne la notícia.
Vols dir-me que és cert, que verament i sens dubte,
l’Àngel ha emprés el vol, esperitat i de sobte?...
Heus aquí la pregunta!
Sí, és cert, el teu amic fidel, el qui trobaves sempre,
quí oportú tenies al costat quan més manca et feia,
ha descuidat l’escalf físic de sa presència.
Heus aquí la resposta!
Recordes, sospesat en justa balança, quina calma, quin equilibri?
Com era habitualment de càlida la mà seva?
Era talment una brasa, abrandada de llar encesa.
Heus aquí el seu prodigi!
Recordes, les belles tardes de les tardors daurades?
Mutació de siluetes esveltes dansant boleros i balades?
Ell hi era, entre llampecs de bombetes vermelles i crisol·lades.
Heus aquí com disfrutava!
El recordes, dalt del cavall, brides i regnes tensades?
genet a bell trot per la planúria llunyana?
Cavalcava silenciós, suaument per la contrada.
Heus aquí com l’Àngel ens marxa...
Marxa i ens deixa per la sendera obligada,
sense retrets, ni llàgrimes, ni paraules,
solcant un jardí d’estrelles rosades,
jardiner en el llimb silenciós de l’eterna albada.