Les tres gràcies

Prim, llarg, estirat i plantat
a la creu, surt el crucifix.
Aixecat per un penitent,
penedit dels seus pecats punyents.

La multitud s'arreplega al
redòs de la plaça. Toquen les tres
i un silenci estremut es fa
present entre la gent.

L'escolania entona en veu potent

el Vexilla Regis als quatre vents,

i de la càlida tonada el cor s'en resent
i els fidels s'estremeixen de sentiment

El cornetí de la legió romana se sent
en un toc d'atenció silent.
-Sembla aturar-se el temps,
quan el clavari gira cara el poble la creu-

L'home-déu, per tres vegades

es mostra postrat i rediment.

Aquella gentada demana tres gràcies,
al crit unànim de visca Crist Rei!