Jazz

Escolto la trompeta llunyana
i la trencada veu d'en Louis,
la sorda i muda pena envoltada
d'un momentani plaer sublim...

Escarbo en el teu cos que s'emuny
anònima dona eterna que beses
m'engoixa, posicionada en el lluny.
Mentre el jazz es mora de pena!

Escau lentament un somrís...
feble i tan fluix com l'oblid.
Armstrong s'esgola per fi
en l'esperpèntica soledat de nits