Feblesa

Perseguia la ferida llum en petjada lenta.
Crestalls enmurallats em cercaven
i una finestra oberta.
En el lluny el clar, tan obscur com sempre.
Em vencia el desig etern de ma utopia eterna
i més feble que mai em podria de mort lenta.
En la nova nit desperta ma dormida voluntat sotmesa
al foc descoratjador de la meva inconsciència.

(Els llops farcids de fam odolaven vers sa presa)