Romanço

Et sento a prop
com la llum del foc
que m’escalfa en les nits.
-fredes nits de dolor-
nits buides de plors!...
I cerco la calor
que em porta
el dolor del teu record.
Trist i moll.
fluix com el vent
lleuger del pensament
fort com la tempestat
d’aquesta ansietat
que porto dintre el cor.
Serenor immensa
vine’m a trobar
per poder-te evitar
i esquivar aquell mirar
-trist mirar molt llunyà
que un dia em va enamorar-
Vine recer
i cerca el meu ésser,
que tu el trobaràs!
doncs jo ja no ser
on ha anat a parar!
Boira plena de records,
llisa mà que hem fa tremolar
vent, ventet, d’un llevant lleuger
arbrat de rames
i de pols molt fina.
Roser de roses,
cançó d’il·lusió,
petits moments
tendres i eterns.
Vine il·lusió!
no vindràs?...
Pobre somni perdut
en una tarda de plors.
─toquen les vuit─
Pel carrer un moment
aniràs a voltar.
Jo et trobaré
i sols et miraré
i tu et riuràs
d’un noi que riurà.
I ja no seré jo!
el meu jo, vagarà
immers en la llum
dels teus ulls,
ple d’ombres,
molt distant de tu
“entre nits de llunes”
─entre nits de plors─
Nostàlgic aniré
enfilant mirades
del pensament.
Trist i estàtic
passaré pels meus carrers,
estimats carrers,
per on caminant
tantes vegades he trobat consol,
d’aquest meu pensament constant.
I arribarà un moment
que el món s’aturarà
i a llargues gambades
escoltaràs el soroll del meu pas
i tu m’esperaràs
i jo et vindré a buscar.
Cercaré de tu
aquell estrany mirar
i el somriure dolç
i el teu parlar
i els mots llisos
i estirats del teu cabell,
“suau i lliscós cabell”
enreixat misteriós
sobre el teu rostre clar.
I parlaré amb tu
i la teva veu escoltaré,
meravellat pel to
quasi una cançó
que parlarà d’amor.
Un amor com tants,
─monòton i senzill─
“però serà el meu”
i per a mi no n’hi ha cap
com sentir-te a prop,
lligats per les mans
i repetir el teu nom
i estimar-te tant...