L'Emily

"Quan volia per primera vegada estimar i confonia la persona adequada per fer-ho"

Els seus ulls de filipina em miraven
amb desig
mentre pel carrer passejava amunt i
avall amb els amics
L'Emily, d'espés cabell i de somriure fi
es col·locava amb l'amiga prop de mi,
m'interrogava: Que has fet? Què faràs?
Vine amb mí!
Aquelles vesprades clares de primavera,
per les voreres i carrerons, eren com un
encés jardí i les abraçades càlides, inexpertes
i furtives, empalidien el teu encís.
No en sabiem de donar carícies,
imitavem escenes del cine més gris,
caminavem amb les mans unides,
tu amb parlaves de tot, de res i
jo et contestava coses sense sentit.
Era com una barreja estranya
d'allunyar-me, d'apropar-me, de
tocar-te i rebutjar-te i la dèria
necessària de voler-te junt amb mi
I els seus ulls de filipina que
em miraven amb desig,
aquelles vesprades daurades
quan passejant amb els amics
confeso que l'esperava per a perdre'ns
entre el brugit....