El dèspota

(En el dia de la mort del poeta Mario Benedetti, 18/05/09)

Ell m'agredeix amb l'escarni.
Se sent fort! Recolzat pels estupids
que li donen marge
i fabrica més insults contra
la meva causa.
Es mostra pervers i arriba
a ésser intolerable.
Va creixent contra mi la seva ràbia
i exultant vomita verí, aplaudit
i exaltat per les masses.
Amb to alçat, sembla moure muntanyes.
Aclamat pels cretins que fan sang de la ràbia
i en l'efervescència màxima de l'acte,
demana el meu cap entre crits
de complicitats comprades.
No accepta que jo pugui defensar-me,
ni que tingui la raó entre bords i lladres.
En la voragine de la multitud exaltada,
el tirà-dictador, només vol esclafar-me.
Quan s'acompleix en escreix la venjança
i el meu cap degollat rodola per la plaça,
l'assassí satisfet sembla esplaiar-se,
corejat a l'ensems per tota aquella “pasma”
Fins que obligat de nou per les circumstàncies
un nou jo, irreverent, critic i “bandarra”
el sotmet de nou a l'implacable càrrega
de prendre-li amb la raó la justa llei de dignitat humana.