diumenge, 16 d’agost del 2009

Desfeta












Trobaria el nostre somni en les runes
invadides de l'esclat més destructor.
Esmicolades les restes de tu i jo
en les inquietes escomeses d'una eterna presò.

Trobaria el teu somriure burleta i temptador,
sempre a l'esguard de desfer-nos
en el mossec impossible de l'impossible petó.

Els paranys que amb tu m'esguarden,
arriscats són de debó.
Soc guerrer d'una batalla tan perduda que el meu jo
va camí de la desfeta amb tota resignació

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada