divendres, 7 d’agost del 2009

A la dona (com a rol de comapanya)



Sempre tu amb un somriure
enerbores flema i rauxa.
molt altiva i gallarda
treus al vent la teva gràcia


Quan el dia monòton passa
desprès de llargues recances
i el cansament et fa seu
maleint sorolls i tràfecs


Tú ets a prop meu, esperant-me

Ets l'amiga que em desperta
que m'anima i m'empenta
a seguir segur el camí
que dia a dia vas marcant-me


Quan al brugit, la tempesta
engoleix marjal i casa
i no queda més per viure
que mortalles i ferralla.


Tú ets a prop meu, estimant-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada