



Els ulls gastats pel frec d'estimar.
L'angoixa arran del teu rostre clar.
L'ahir constant, la nit pel demà...
L'angoixa arran del teu rostre clar.
L'ahir constant, la nit pel demà...
Muller que vences la por
malgrat el destí traidor.
Són masses nits per a recordar,
masses promeses per parlar
d'adèu... i ja està!
Cremes el somni, l'il·lussió,
la vida completa cremes, en un instant
i la traició es fa present,
com el plor en els ulls,
com un buit immens de soledat.
Muller que t'aferres als braços de ta filla
com a única realitat,
i estimes cada similitud
de l'home ara odiat i
en silenci caus en la por
mentre madura el teu cor
i es fa forta la teva raò.
No és en và mai l'amor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada