Transformació

Per arbredes sorolloses de vents
càlids de grocs setembres, escric l'adéu,
a les cuques enlluernades de l'estany
del meu ahir, enrunat entre la brisa clara,
modelant la feble esperança, escric l'adéu

Cors de rats-penats creuen la senda oblidada
de la penombrosa cambra de la soledat llarga,
mentre l'inconscient que soc, lliure sortir-se'n
de la presò invisible d'on soc pres fins ara,
cridant a la utòpica llibertat sempre més llunyana.

Escric l'adéu a les paraules oblidades,
de tot el qué desconec i mai podré avesarme'n,
als mots naturals que fan que el món s'estimi,
rompent en orgía sublim l'equilibri, de les
normes establertes de la quietud salvatge.

Escric l'adéu a tot allò que em mata...