diumenge, 16 d’agost del 2009

Nom evident












Mai diré el teu nom i tanmateix
la remor del vent no podrà calla'l.
Portaves tot el meu blau,
la llum subtil, l'encant.

Arribares a mi tot cridant
i encara t'estic escoltant.
Mai diré el teu nom i a l'ensems
l'aurora ja l'està escampant.

Voleiaves tal com fada transparent,
movies tanta fressa, que la gent,
t'estimava tansols veure't un moment.

Mai diré el teu nom, a no ser
que un matí no apareguis al firmament..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada