Amic i guia

(A l'amic Antoní, company i guia de totes les travesses passades i futures pel nostre estimat país)

Com l’hem mesurat el temps
pujant cap a la serra,
escalant amb prestesa els barrots
que fan accesible la gesta.
Com qui no vol la cosa,
hem escursat el camí cap al piló
i al pí d’en Cugat dapressa
assedegats fins aconseguir-los vença.
Junts hem avançat per la carena,
sense tornada certa.
Enfilant la riba del riu Montsant
per el vessant més recte.
Mesurant la gorja per on el torrentó

s’inquieta,
capbusats al toll de l’ou,
coberts en el fosc bassal
on l’aigua pampallugueja.
Ens ha corprés l’infinit silenci,
rodejats d’una exultant bellesa,
destriant al nostre entorn,

roques inmenses:
Com un magnífic moble gegant

adust de biblioteca.
S’ens fa inimaginària la inmensa pedra,
plegada per la força còsmica de la naturalesa
magullada i esquinçada com una gran fireta:
Donant-li l’exacta forma que coneixem de sempre.
Mal estar en dir-ho: No hi ha retorn, que inquieta.
Hem après dels teus silencis la teva veu verdadera,
la calma al matí, tot passant la gatera
i l’inquietud i el brugit a la codolla fonda.
La serenor i el repòs a sant Bertomeu, l’anacoreta,
a sant Antoni les fonts d’aigua fresca sempre obertes
els càlids xiprers de la cimbellada ermita,
de sant Joan del Codolar deturant la fal·lera.
I si pugem a la roca Corbatera, conduïts per tú,
amic estimat, que encercles la pau amb un somriure,
guanyarem plegats la més alta perspectiva
car ets i seràs el guia que ens portes i ens duus,
Antoní, cap a la cima.