En record d'un bon amic

(Al Ramon Serra, recordant les estones agradables que passarem plegats i aquell felling especial que sempre ens uní)

No tornaré més a escoltar
els teus consells comercials,
les teves mesurades conviccions
contraposades a les meves histèries
i cançons.
I amb ponderada pulcritud raonada,
et feres amo i senyor de la jugada
i imposares l'ordre i l'exactitud
a qualsevol arbitrerietat descompensada.
Eres entre tots, el senyor de la paraula,
el gentleman auster i amable,
capaç d'entrar de cor en la part privada
on només hi entren, sense fer soroll,
poca gent assenyada.
Com tu, que sempre m'has obert el cor
i em recordaves encara que no hi fos,
reservant-me un espai preferent,
en l'atalaia del nostre passat, present.
De tu em queda l'amistad, el record, la vida
i molts moments projectats amb cel·luloide vell
corrua d'escenes que passen com un rampell
a la pantalla panoràmica d'altre temps.
Resto, silent, òpac, espectant en el món,
recordant càlides i agradables tardes,
xerrant amb tú, a la botigueta càlida,
mentre un plor sincer se m'escapa
en record teu, estimat Ramon...