Rutina

Avui he deixat passar de nou el temps,
regalat i com si em sobrés ma vida,
no he après tampoc a fer res.
Mentre l'angoixa es perdia confosa,
per la dracera ximple de la ciutat perduda.
I tot és tan immediat, tan precís, curull
de circumstàncies, d'immediateses a correcuita
(i jo m'he deixat oberta l'aixeta del llum)
-Tinc a casa un lladre que no avisa-
M'he quedat una estona fullejant una revista.
Aquesta crisi la sento massa llarga,
m'ensenya poc a poc a enganyar-me,
canvia totes les conviccions i cansa...
I empenyen noves forces i en fan de mi un altre