Noia que mires el mar

Noia que mires el mar
perseguint els ulls estimats,
mentre les onades bramant
senten sa nostàlgia, contemplant.

Llisca el teu cos fugisser
per una fal·lera d’encant,
Empentada al blau mai finit
vers l’horitzó llunyà de la mar.

Estimes i parles de llibertat!...
mous una torxa en la nit,
com mils de llumetes que van
entre tenebres l’aurora cercant.

Pampallugues d’aigua brillant
en els ulls de la noia amb delit,
Obrint els seus braços cantant
al mar blau i al cel infinit...