Enyorança

He tornat de l'Espanya imaginada,
per a mi desconeguda
d'aquell nord engrescador.
I encara he pensat amb tu.
No ser si el desig de viure
o un buit immens de tu,
ha fet escolar-se els dies,
m'ha fet desitjar el retorn.
De quin melangiòs teixit
estic fet... tristesa
mai podré abastar la llunyania
sense enyorar m'antic tresor.
De tot el què no tinc,
dels meus carrers, les gents
cruels i bones, la tertúlia
d'amics, el meu parlar
!ai Catalunya! Per què ens empresones?
Per sentir odi o amor?
No ho ser, quin poble!
Que ens aixeques i ens abaixes,
que ens abastes fins el limit
i ens encercles al teu entorn.