Canelobres en la nit sacrificada
sobre un llit de margarides i roelles,
el teu cos d'adolescent eternitzada.
A la nit voltaren uns genets vers el paratge,
sagnaren ta dolça pell en llur ultratge
i el teu secret a crits fou repetit
més enllà de la comarca.
Llagrimes enllotaren la dolça imatge,
en vestits de negre dol fores coberta.
No hi quedà un sol bri d'antic coratge.
A les tardes, quan escau un sol dolç
s'et veu llunyana,
cercant potser entre la brisa,
un doll de joventud que el vent esguarda.
Mossecs de soledat et fan recança...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada