Mr Jimmy

(Al meu teacher d'anglès que acabava donant-me classes de psicologia)

Els capvespres d'hivern als anys 60,
camí del Centre amb frases apreses,
a door, a chair, a table i el good nigth
de rigor quan Mr Jimmy palplantat i
amb el nas roent, de nou m'increpava
Confesso no haver-me enterat gaire
d'aquelles classes d'anglés i sí molt
de la seva saviesa tan humanitària,
quan una i altra vegada aprofundia
en afermar el meu caràcter de cagadubtes
i empedreït somniaire.
Aprendre a respirar i tenir-ne cura
d'inspirar profundament fins emplenar-se
els pulmons d'aire i una estona desprès
espirar-lo fins quedar buit i net del tot,
oxigenant el cos sencer purificant-lo.
Aquell ianki de nas vermell de refiló,
vestit amb l'americana a quadres lluenta,
mitjons vermells i mig pam curts els pantalons
i que parlava amb gossos i coloms a la plaça,
esperant el dia de la seva reencarnació
convertir-se en qualsevol ocell o rapinyaire.
Sempre va dir-me que la millor curació pel cos
era emprendre un llarg camí fins esgotar-se.
Mai sabré si el diagnòstic era encertat o no,
doncs poc temps desprès a Mr Jimmy l'enterravem
no deixant cap rastre ni senyal d'una nova reencarnació.