INA

(A l'Ina, la professora de l'insti, perquè torni aviat)

Quan tu arribes, ens convides
sempre a l'alegria de viure
i ens omples de sorpresa l'existència
i ens fas més agraït el dia a dia.

Quan tu arribes, l'institut s'il·lumina,
l'amargor es fa fonedissa,
transformes amb la teva presència
un gris obscur en un llampant dia.

Quan tu arribes, t'interroguen els alumnes,
els desbordes i absorbeixes alhora,
els captives i els convènces els dubtes
alliçonant-los les seves incògnites.

I quan no hi ets, el ritme s'atura,
la teva absència s'intueix i endevina,
per les aules, pels immensos passadissos
a una sola veu, tots et cridem que tornis... Ina.