Monotonia

I en els matins avorrits,
quan les il·lusions són buides
i les incerteses plenes,
moriria monòtona i tristament.

Soc aquí, dins una vida tan fràgil,
de tantes subtileses enganyoses,
que mai trobaré el meu nord.
resignat estic, avorrit i sol.

I el vent mou les cortines vacil·lants,
empenta les ombres ballugadisses.
tot l’immòbil recobra vida
i jo amb barrejo en la fragilitat de les ones.

Empentat, arrastrat pel vaivé
contra la meva voluntat adormida,
moc la carcassa per la vida
amb un lleuger somriure ple d’ironia.