Esperança

La llum portava una claror
que mai arriba,
tan folla i suau plena d'oblits.
Era la nova saba ja vençuda
abans de donar els seus fruits.
La llum et deia:
!Quina tristesa mesquina
és la que portes al pit!
Guerrer, ¿no sents la pàtria
com et crida, de dins de tot
de l'infinit?
La sento i res no em priva
car d'esclavitud n'estic teixit,
he aprés a sentir-me tan poc lliure
que tan se me'n dóna el meu patir.
No sents d'ultra-tomba el ritme
i l'insalvable camí que ha de seguir.
No enllaces els mots que tu estimes
i et fan distint de l'estranger el crit.
Salva els mots i salvaràs la vida,
lluita per tu i lluitaràs per tots.
Que en cada veu hi sigui la crida
i el català no morirà del tot...