Plaça d'en Prim

Plaça d'en Prim tenebrosa en les tardes d'hivern,
entre els porxos avui solitaris i tan plens a l'estiu,
recordo mil follies de mil plaers del meu cor de jovent,
a l'esguard de tota l'història que duu el teatre Fortuny.

I els dilluns, el mercat que envolta a mil mercaders,
que trafiquejan sa dèria en un murmull eixordidor,
procedents de tots els indrets diferents del país,
benvinguts tal com sempre des de llevant a l'Aragò.

Asseguts a les taules, al carrer, hom és ben divers,
des del poeta que llegeix les seves noves inquietuds,
fins aquell que es “col·loca” amb un “porro”per oblidar
la mala sort de viure en aquest modern món a l'atur.

I jo m'hi esbarjo complaent, enyorant l'ahir perdut,
melangiós i vessant-me el cor d'enyorament i no visc,
recordant a tota la meva gent quan immadurs i amb mi
follament i junts passejavem per la plaça d'en Prim.