Suicidi

(El Lluís era un triomfador, aparentment ho tenia tot, la vida va ser generosa amb ell i sempre el posava d'exemple i a pesar de tot, un capvespre el van trobar penjat al seu apartament, poc abans de complir els 50 anys.)

Cavalcaven sobre teu
devoradores forces juntes,
mil presagis perseguinte,
onades de tempesta inoportuna.

Sobre teu bramaven les pluges
de mil nits, totes en una.
Precipitaren el teu cos al buit,
al fons obscur a la foscor terrible.

Somnis, il·lusions, esgotades paraules,
propòsits i potser un somriure
follament escaigut vers la vida.
-Ja no hi queda per tu res més que una buidor insensible-

Quan de pressa es perd la vida!
Hi restarà ella per a conservar el teu somriure?
Ho bramaran eternament per les riberes eixutes,
els sords crits muts de la teva perduda vida?